dash-b · Funcions · En fer clic
Un tauler que fa alguna cosa.
La majoria de taulers són de només lectura per construcció: et mostren un número i et deixen anar a un altre lloc per actuar-hi. Una peça de dash-b pot portar un botó, i en prémer-lo s'escriu una fila, se n'actualitza una o s'obre un formulari construït a partir de la teva pròpia taula.
Dues rajoles
Un botó, o un formulari
Acció
Un botó amb una etiqueta que tries. Executa una única operació amb nom sobre una de les teves taules —marcar les caixes d'avui com a ingressades, afegir un torn, tancar un tiquet. Res a escriure, una sola pulsació.
Formulari de dades
El mateix quan l'operació necessita detalls. Els camps es treuen de l'esquema propi de la taula i no de res que el disseny declari, de manera que una columna que reanomenes canvia el formulari i una columna que suprimeixes deixa de demanar-se.
Què és una acció
Tres tecles, i cap quarta
Una acció anomena una operació, anomena sobre què opera i passa paràmetres. Aquest és tot el vocabulari:
- L'ordre és un índex dins un registre al qual només el codi propi de dash-b pot afegir entrades. Un disseny no en pot inventar cap.
- L'enllaç és un nom, resolt quan es prem el botó contra els documents que el teu compte té. Un disseny que algú t'enviï i que nomeni una taula que no tens s'atura i ho diu.
- Els paràmetres són un literal, o un valor amb nom llegit del formulari, de la peça o de la pulsació. Un nivell de profunditat, i res més.
Una URL, una capçalera, un token o un rol escrits dins una acció són una tecla morta.
Res de dash-b no els llegeix. Una prova envia una acció que porta els quatre i comprova que cap no ha arribat al gestor.
El vocabulari és deliberadament feble. Cada operador que s'afegeix a un llenguatge de paràmetres és un pas cap a un motor de regles que viu dins un fitxer que desconeguts s'envien entre ells, i un fitxer de disseny no és un lloc on executar la lògica d'algú altre.
Les regles que obeeix una escriptura
Tres d'aquestes són inversions de com es comporta la resta de dash-b
Una ordre desconeguda és un error sorollós
A tot arreu una clau no reconeguda s'ignora en silenci, perquè un disseny hauria de sobreviure a trobar-se amb una versió més nova d'ell mateix. Aquí no: una escriptura que no fa res en silenci es veu exactament igual que una que ha funcionat.
Només compta una pulsació real
Si una persona realment ha premut el botó ho decideix el runtime, mai el disseny. Un disseny que afirma que ha passat un gest es rebutja.
Qualsevol cosa que canviï dades demana confirmació
Les operacions són de només lectura, locals o modificadores. Una modificadora demana primer —i no pot renunciar a demanar— i se li dona una clau que fa que una doble pulsació compti només una vegada.
On no apareix
No en una pàgina HTML exportada
Exporta un disseny com a pàgina independent i els botons no hi són. Una exportació no executa cap codi de dash-b, de manera que un formulari allà recolliria el que algú escrivís i no tindria on enviar-ho — cosa pitjor que no oferir-lo gens. La peça és una funció del dissenyador i del compte, i l'exportació ho diu deixant-la fora.
El mateix passa amb un enllaç publicat. El que un lector pot veure, i el que no pot, el decideix a qui pertanyen les dades a què està enllaçada la peça — com funciona la compartició exposa els dos casos.
Necessita una taula on escriure.
Pot ser una taula del teu compte, o la teva pròpia base de dades a través d'un connector que tu allotges —en aquest cas cap contrasenya de base de dades no arriba mai a nosaltres.